dimarts, 21 d’octubre de 2014

Discurs de Quim Monzó a la fira del llibre de Frankfurt


  • Els tres fragments amb ironia que he triat són:
  1.  "Citar tots aquests escriptors (la majoria desconeguts pel món literari que es belluga per Frankfurt) ¿no farà que els assistents de la Fira del Llibre s'avorreixin de sentir noms que els sonen poc? No farà que mirin el rellotge i pensin: "Quin rotllo aquest home!" ? Per això, doncs, decideix que no dirà cap nom." 
Aquest fragment el diu després d'haver fet una menció a un seguit d'autors importants per la literatura catalana, per tant, tot i que diu que no dirà cap nom, en realitat ja els ha dit. Crec que els cita d'aquesta manera perquè si el públic no els coneix, ell serà el primer en dir que al públic li pot semblar avorrit sentir tots aquests autors desconeguts, però com ell mateix ja s'ha deixat al descobert, capta l'atenció del públic i fa que no l'avorreixi.

    2.   "Els polítics són grans malabaristes, i per això els seus discursos són exemplars: plens de paraules-comodins que, amb gran mestria -per quedar com a gent responsable-, apliquen en el moment just encara que, de fet, siguin fum i prou: lletres que formen síl·labes que formen paraules per cobrir l'expedient. "

Aquí de la manera que ho expressa semblen elogis cap als polítics, però si analitzes amb la ironia que ho diu, el doble sentit és que els polítics amb les seves armes de regirar les coses perquè semblin a favor d' ells, ens manipulen com volen. Monzó diu que els seus discursos són exemplars, i aquí és just on hi ha la ironia, perquè com diu més endavant les paraules dels seus discursos són fum i prou.

   3.   "La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa."

Aquí, Monzó diu que la gent és molt perspicaç de manera irònica, perquè la gent sovint es pensa que ho sap tot quan de veritat no és així, i dóna conclusions a tot el que veu.
  • Autors de la literatura catalana citats al discurs ordenats per ordre cronològic:
  1. Ramón Llull / Edat Mitjana / s. XIII
  2. Bernat Metge / Edat Mitjana / s.XIV
  3. Anselm Turmeda / Edat Mitjana / s.XIV
  4. Jordi de Sant Jordi / Edat Mitjana / s.XIV
  5. Joanot Martorell / Edat Mitjana / s.XV
  6. Isabel de Villena / Edat Mitjana / s. XV
  7. Jaume Roig / Edat Mitjana / s.XV
  8. Jacint Verdaguer / Renaixença / s.XIX
  9. Àngel Guimerà / Romanticisme / s.XIX
  10. Narcís Oller / Realisme i Naturalisme / s.XIX
  11. Joan Maragall / Modernisme / s.XIX
  12. Santiago Russiñol / Modernisme / s.XIX
  13. Eugeni d'Ors / Noucentisme / s.XIX
  14. Josep Carner / Noucentisme / s.XIX
  15. Carles Riba / Simbolisme / s.XIX
  16. JV Foix / Avantguarda / s. XIX
  17. Josep Maria de Sagarra / s. XIX
  18. Llorenç Villalonga / s.XIX
  19. Josep Pla / s.XIX
  20. Mercè Rodoreda / s.XX
  21. Joan Sales / s.XX
  22. Joan Brossa / s.XX
  23. Pau Riba / s.XX 

1 comentari:

  1. Molt bé.
    Però crec que et falta en Pau Casals i en Salvador Dalí-

    ResponElimina